scroll to top
0

EBSCO Auth Banner

Let's find your institution. Click here.

La gestió del plurilingüisme a l'escola suïssa: revisió d'un model paradigmàtic de descentralització i coordinació en l'escenari del dret comparat. (Catalan)

Additional Information
Multilingualism in Switzerland's education system: a paradigmatic model of decentralization and coordination in comparative law context. (English)
Linguistic diversity in Switzerland is generally regarded as a successful case of language management. The main purpose of this article is to analyze how multilingualism is protected in its education system. Formally, this article is divided into three parts. The first one offers an overview of language and education policies in comparative law. The second part reviews the Swiss education system and it describes the large degree of autonomy of the Swiss cantons in language education policy. In Switzerland, the main responsibility for the education system resides with the 26 cantons: the cantons are responsible for the education system wherever the Federal Constitution does not stipulate that the Confederation is responsible. The cantons specify the language of instruction, generally based on the official language of the area where the schooling takes place. Depending on the canton, the language of instruction is German, French, Italian or Romansh. The Confederation and the cantons, within the scope of their responsibilities, encourage plurilingualism among learners and teachers. The article develops a more detailed study of the language of instruction in the bilingual cantons of Fribourg, Bern and Valais. Finally, it describes the Intercantonal Agreement on Harmonisation of Compulsory Education (HarmoS Agreement), a Swiss agreement on schooling. HarmoS Agreement obliges the cantons to harmonise the curricula and to coordinate the teaching material on the level of the linguistic regions. [ABSTRACT FROM AUTHOR]
L'article proposa analitzar el règim lingüístic en l'ensenyament a Suïssa, un Estat federal plurilingüe especialment respectuós amb la diversitat. Formalment, s'estructura en tres parts. A la primera revisa críticament la dimensió política del fet lingüístic i el paper que assumeix l'escola en la protecció de la diversitat lingüística en clau comparada. Seguida-ment, l'article revisa el marc de repartiment competencial entre la Confederació helvètica i els vint-i-sis cantons en matèria de llengua en l'ensenyament. A Suïssa, el principi de territorialitat s'erigeix com la clau de volta de l'ordenació del règim lingüístic escolar. Cadascun dels cantons suïssos decideix amb plena autonomia quines seran les llengües vehiculars i d'aprenentatge al seu respectiu sistema educatiu. L'article desenvolupa un estudi més detallat del règim lingüístic a l'ensenyament als tres cantons bilingües de Friburg, Berna i el Valais. Conclou analitzant les fórmules d'harmonització i cooperació intercantonal en aquest àmbit. L'exemple suís permet comprovar com pot gestionar-se eficientment un entorn sociolingüístic complex des d'opcions de gestió d'aquesta diversitat en l'àmbit educatiu excepcionalment descentralitzades, i fer-ho garantint el consens, la cooperació i coordinació interna. [ABSTRACT FROM AUTHOR]
Copyright of Revista d'Estudis Autonòmics i Federals is the property of Revista d'Estudis Autonomics i Federals and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)
sponsored